Més de 150 científics participen en un congrés internacional sobre arqueologia experimental a Tarragona
Està coorganitzat per tres centres d’investigació (IPHES, ICAC i ICRPC) i l’Asociación Experimenta, amb la col·laboració del Port de Tarragona i la URV
Les sessions teòriques es fan al campus Catalunya de la URV el 25 i 26 d’octubre, i el 27 al Tinglado 4 i el Museu del Port acolliran una jornada pràctica
França, Gran Bretanya, el Marroc, Algèria, Itàlia, Romania, Portugal, Bèlgica, Polònia i el Japó són alguns dels països de procedència dels més de 150 experts de diferents disciplines que del 25 al 27 d’octubre participen al V Congrés Internacional d’Arqueologia Experimental.
La trobada tindrà lloc a Tarragona i està coorganitzada per tres centres d’investigació en arqueologia: l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), l’ICAC, l’ICRPC (Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural) i l’Asociación Experimenta. L’esdeveniment compta amb la col·laboració del Port de Tarragona i la Universitat Rovira i Virgili (URV).
Els dies 25 i 26 el congrés aplegarà les sessions teòriques, que es desenvoluparan a l’Aula Magna de la Facultat de Lletres de la URV (av. de Catalunya, 35), mentre que la jornada pràctica tindrà lloc a les instal·lacions del Port de Tarragona, concretament al Tinglado 4 i al Museu del Port de Tarragona (Moll de Costa, s/n).
Les sessions estan organitzades a partir de tres grans blocs temàtics: de les societats caçadores i recol·lectores a les productores, l’inici de les organitzacions humanes complexes i la seva evolució fins a l’actualitat, i la didàctica, divulgació i valorització del patrimoni. En total es presentaran 62 comunicacions i 40 pòsters.
Acte d’inauguració i cloenda
La conferència inaugural va a càrrec de la Dra. Linda Hurcombe (Universitat de Exeter, Regne Unit), reputada arqueòloga per la seva trajectòria en l’aplicació de l’arqueologia experimental i l’etnografia per a l’estudi dels processos de producció de la tecnologia lítica a la prehistòria, que intervindrà dilluns dia 25 d’octubre a les 10 h. Prèviament, a les 9.30 h, hi haurà un acte institucional d’obertura de la trobada científica en la que hi prendran part el rector de la URV, Josep Anton Ferrer; el regidor de l’Àrea d’Educació, Ocupació i Desenvolupament Econòmic de l’Ajuntament de Tarragona, Francesc Roca; el director de l’IPHES, Robert Sala, i en representació de l’organització del congrés, Isabel Cáceres (IPHES), presidenta de l’Associació Experimenta.
La cloenda serà el divendres 27 a les 13 h i se celebrarà al Museu del Port de Tarragona. Hi intervindran: Josep Andreu, president de l’Autoritat Portuària de Tarragona; Lluís Rovira, director de la Institució CERCA (Centres de Recerca de Catalunya); Maria Targa, gerent de l’IPHES, i de nou Isabel Cáceres.
Precisament, el dia 27 l’activitat del congrés es trasllada al port, on s’efectuarà la jornada pràctica, que estarà dividida en dues parts. La primera serà al matí i es dedicarà a les experimentacions i demostracions que volen oferir els congressistes per donar a conèixer les seves investigacions de manera pràctica. A la tarda, aquestes activitats s’obriran al públic en general, en un intent d’apropar l’arqueologia experimental a la societat.
Participació de l’ICAC
Els doctors Josep M. Palet i Carme Belarte, de l’ICAC, són membres del Comitè organitzador, i a més diversos investigadors de l’ICAC participen al congrés. Els següents:
- Carles Tornero, Lídia Colominas (ICAC), Josep M. Palet (ICAC) i Abel Gallego (ICAC):
Comunicació: «Programa de referenciales de población ovina para los estudios de microdesgaste dentario, isótopos estables y coprólitos en la Península Ibérica» - Macías, Josep M. (ICAC) et al.:
Comunicació: «El conjunto histórico del Circo romano de Tarragona: de la nube de puntos a la didáctica permanente» - Monrós, Meritxell(ICAC); Belarte, M. Carme (ICAC); Allué, Ethel; Batista, Lluís; Camañes, Pilar (ICAC).; Canela, Joan (ICAC); Doménech, G.; Fontanals, Marta; Olmos, Pau (ICAC); Principal, Jordi; Rojas, Antoni:
Pòster: «Proyecto DIGIBERS. La socialización de la investigación en la era digital: el caso de la arqueología ibérica»
